Arxiu d'etiquetes: SGE 21

  • -
I Congreso de Compliance para Pymes de Catalunya

El I Congrés de Compliance per a Pimes de Catalunya confirma l’interès de les petites i mitjanes empreses per la cultura del compliance

Tags : 

• El congrés, organitzat per la World Compliance Association i COMPCAT, va reunir més de 150 professionals i empresariat
• Els experts van posar de relleu el paper dels programes de compliment normatiu i debatre sobre el seu ús a la pime

El passat 7 de novembre va tenir lloc a l’Auditori de al Museu Agbar de Cornellà de Llobregat (Barcelona) el I Congrés de Compliance per a Pimes de Catalunya, el primer esdeveniment en matèria de compliance dedicat a la petita i mitjana empresa. La jornada, organitzada per la World Compliance Association (WCA) i COMPCAT, va reunir més de 150 professionals de sector i empresariat.

A més, el dia previ al congrés, les persones interessades van poder participar en un taller, celebrat a la seu de PIMEC, on ambdues entitats organitzadores van presentar els seus recents documents en matèria de compliance per a pimes, la Guia d’Implementació de Compliance per a Pimes, per part de la WCA, i la Guia i Protocol del Compliance Officer, per part de COMPCAT.

Durant la primera part del matí, professionals de sector van parlar sobre la figura del compliance officer a les pimes i debatre sobre la responsabilitat de les persones administradores per la no implementació de programes de compliance.

Pel que fa a les persones administradores en les pime van opinar que les solucions en matèria de compliance s’haurien d’adaptar a cada empresa i es va suggerir la “externalització de determinats assumptes i l’assessoria externa per temes puntuals que no pugui tractar l’administrador”, per exemple si es tracta d’un administrador únic i hi ha conflictes d’interès.

Les ponències van coincidir en què un/a compliance officer ha de comptar amb 3 anys d’experiència prèvia en àmbits similars al compliance, nivell d’idiomes i habilitats per gestionar projectes i ha de ser una persona empàtica, que a més ha de tenir autoritat a nivell de l’alta direcció de l’empresa.

Es va comentar també que quan una pime no es pugui permetre tenir la figura del/de la compliance officer separada d’altres funcions, una alternativa és que la persona administradora es formi en la cultura de compliment i que, quan es trobi amb un conflicte d’interès , sigui capaç de detectar-ho i delegar. Així mateix, van debatre sobre el pressupost amb què ha de comptar un compliance officer i van mostrar les primeres dades publicades a nivell de remuneració, considerant que “el lloc exigeix ​​més del que es pretén pagar per ell”.

En els últims blocs del matí, a les ponències es va debatre sobre codis ètics, manuals i polítiques de compliance per a pimes i van conversar sobre canals de denúncia, investigacions internes i sistema disciplinari. En el bloc sobre codis ètics, les i els compliance officers de les empreses participants van explicar a qui va assistir el funcionament de les polítiques de compliment en les seves empreses, destacant que han de ser senzilles i fàcils d’entendre. A més, traslladant-ho a la pime, van considerar que és important implicar totes les parts de l’empresa en funció dels seus llocs i de les polítiques que se’ls apliquin. Van destacar també la importància de fer formació a tots els nivells, hi hagi 200 o 6 persones empleades, oferint formació a les persones directives i tècniques però també recordant-se de les operàries.

En el bloc sobre canals de denúncia, es va debatre sobre el paper d’aquests a Espanya i com funcionen en les pimes, que moltes vegades troben dificultats entre el seu personal per delatar infraccions, per exemple per llaços familiars. Es va posar de manifest la manca de cultura en les pimes dels canals de denúncia i whistleblowers, ja que és complicat que en una pime d’entre una i deu persones treballadores una d’elles prengui la decisió de denunciar a una altra. En cas de fer-ho, va explicar una de les ponents, “si ho fan és perquè se senten part del problema o bé perquè estan molt cremats i, després de prendre la decisió, busquen també la sortida de l’empresa”. “Delatar no és ser xivato, significa voler aportar i contribuir a al bon funcionament de l’empresa”, han conclòs.

En el bloc sobre el diagnòstic de riscos i mapeig de riscos i sobre els riscos en la internacionalització de pimes es van comentar la normativa europea i llatinoamericana i les últimes novetats en la matèria. D’una banda, es va destacar la importància que l’organització sigui coneixedora de la teva matriu de riscos i sigui capaç d’explicar-la i defensar-la i, de l’altra, es va fer especial èmfasi en la importància que aquesta inclogui la identificació de les conductes de riscos, més enllà de la simple representació gràfica. En relació amb la internacionalització, es va destacar la “primavera anticorrupció” que s’està vivint al voltant de el món, que provoca que cada vegada més i en més països s’estigui desenvolupant el concepte de la responsabilitat penal de la persona jurídica.

Amb èxit d’assistència, pretén convertir-se en un escenari de referència i punt de trobada per a compliance officers, persones consultores i empresàries, que promet una nova edició per al proper any.

Share

  • 0

Primera formació online sobre gestió de la responsabilitat social segons la Norma SGE 21

Tags : 

Font: FORÉTICA  04/06/2018

Forética i ADAMS Formación llancen el primer curs online sobre el sistema de gestió de responsabilitat social segons la nova versió de la Norma SGE 21. El curs es llançarà el proper 18 de juny, com a primera acció fruit del conveni signat entre ambdues entitats per impulsar la formació en matèria de responsabilitat social empresarial (RSE) i sostenibilitat.

La SGE 21 és la primera norma europea -propietat de Forética- que permet implantar, auditar i certificar un sistema de gestió ètica i socialment responsable. L’estàndard permet integrar de forma sistematitzada i eficaç els aspectes socials, ambientals i de bon govern en l’estratègia i gestió de les organitzacions, avaluant el seu compliment i generant millora contínua.

Publicada originalment el 2000 i revisada en quatre ocasions, la SGE 21 és l’estàndard de gestió més utilitzat actualment amb més de 120 entitats certificades a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina, a més de desenes d’empreses usuàries i més de 1.000 professionals formats. Compta amb nou entitats de certificació que s’avaluen de forma independent la implantació de la Norma SGE 21.

Forética ha realitzat una tasca d’actualització de la Norma SGE 21 per mantenir-la alineada amb els requisits més exigents vinculats a la gestió de riscos, fiscalitat responsable, drets humans en la cadena de valor, canvi climàtic, compliment i prevenció de la corrupció o incorporació de objectius socials i ambientals en l’avaluació de l’acompliment.

El curs s’actualitzarà en els requisits de la nova versió a professionals interessats en aprendre a implantar i avaluar sistemes de gestió de la responsabilitat social, consultors o auditors interns d’empreses, entre d’altres.

Forética i ADAMS impulsen la formació en RSE

En virtut del conveni, ambdues institucions posaran en marxa pròximament i de manera conjunta altres cursos en línia al voltant de diferents temàtiques en l’àmbit de la sostenibilitat i modalitats d’impartició.

Per fer possible aquesta iniciativa, Forética comparteix el seu coneixement, treball i innovació en el desenvolupament dels continguts, mentre que ADAMS Formación realitza la digitalització per a la impartició eLearning i posarà a disposició una plataforma virtual que inclourà les eines necessàries per fer possible la realització de els cursos en línia.

La signatura del conveni ha comptat amb la presència de Fernando Riaño, President de la Junta Directiva de Forética i de Mª Jesús Pérez, Consellera Delegada d’ADAMS Formación. A l’acte també van estar presents Julia Moreno, responsable de SGE 21 de Forética i Eva Pérez, directora d’Editorial d’ADAMS Formación.

En paraules de Fernando Riaño, President de la Junta Directiva de Forética, “des de Forética, com a organització de referència en l’impuls de la Responsabilitat Social Empresarial, volem que aquest acord serveixi de punt de partida per a promoure la formació en gestió ètica com a camí a un lideratge responsable i una major competitivitat de les nostres empreses i organitzacions “.

Per la seva banda, Mª Jesús Pérez, Consellera Delegada d’ADAMS Formació, ha destacat que “la formació és fonamental perquè qualsevol societat pugui avançar. Si es tracta de millorar la capacitació en l’àmbit responsabilitat social, tots guanyarem en fer de la nostra activitat empresarial una qüestió més sostenible econòmica, social i mediambientalment “.

Germán Granda, director general de Forética, explica en aquest vídeo que les demandes socials, ambientals i de bon govern han fet necessària la posada en marxa la Norma SGE 21.


Continguts relacionats a etia.biz

Ètia ha format a un terç del total d’alumnat de la norma SGE 21:2008, amb cursos a Colòmbia, Veneçuela i Costa Rica

La norma SGE 21 arriba a Perú per primera vegada, i a Colòmbia per cinquena, de la mà de la Xarxa Ètia

Entrevista de ràdio a F. Xavier Agulló a Una Mejor Sociedad, amb Carlos Rivas sobre la norma SGE 21 i els Territoris Socialment Responsables

Share

  • 0

  • 0

III edició “Curs de Gestió de la RSE segons la norma SGE 21:2008” a Veneçuela

Tags : 

Forética, Xarxa Ètia i CyS imparteixen el novembre la tercera edició dels seus cursos de Gestió de la RSE segons la Norma SGE 21. El curs, de dos dies de durada, està dirigit a consultors, auditors interns d’empresa i tots aquells professionals interessats en aprofundir en aquest estàndard com a eina de gestió de la responsabilitat social. La metodologia bàsica combina formació teòrica amb l’estudi d’experiències reals contrastades i la resolució de casos pràctics. Aquesta és la dotzena edició global del curs a Llatinoamèrica
Caracas: 16-17 de novembre de 2011

Share

  • 0

Gestionar la RSC no implica, necessàriament, ser socialment responsable

Tags : 

Una confusió habitual quan es parla de sistemes de gestió de la RSC, com el que estableix la norma SGE 21, és confondre una formalització d’un sistema de gestió ètic amb ser una organització socialment responsable.

La proliferació d’acreditacions, distincions, premis i rànquings de tot tipus vinculats amb la RSC ha generat una propensió a confondre termes. De fet, afirmar que una organització és socialment responsable és, si més no, enganyós i perillós. Quan qui ens dediquem a això posem exemples de bones pràctiques en RSC en els cursos i conferències, correm el risc que sempre aparegui algú que afirmi conèixer una mala pràctica vinculada amb l’organització en qüestió. I és així perquè sempre poden conviure bones i males pràctiques en una mateixa organització.

Una de les pors més grans que tenen els organismes públics en establir un premi o distinció en RSC és precisament que en algun moment futur pugui aparèixer una mala pràctica que la ‘desvirtuï’.

Això no implica que no haguem de premiar les bones pràctiques o assenyalar les dolentes, al contrari, és un element motivant i que ajuda a la millora continuada. Però cal que quan es faci es tingui present que la part no equival al tot. Així doncs com destacar una bona pràctica no fa una organització socialment responsable, tampoc assenyalar una mala pràctica la fa socialment irresponsable.

Així doncs, formalitzar un sistema de gestió ètic i socialment responsable és una part del tot però no el tot en si mateix. Implica un compromís de l’organització per la millora continuada, és un camí cap a l’excel·lència i no l’excel·lència en si mateixa. Llavors la resposta a preguntes sobre si una empresa tabaquera o armamentística pot tenir el segell SGE 21 tenen resposta òbvia: sí, atès que no es discuteix sobre naturaleses sinó sobre formes d’actuar.

No parlem doncs en termes absoluts d’organitzacions socialment responsables, del tot, i centrem-nos en les parts, en voluntats de millora continuada cap a l’excel·lència i en les bones pràctiques.

Share