Publicat a Fundacciones el novembre de 2009
Des de les fundacions corporatives hem pogut observar com les empreses duen a terme sovint la seva acció social o els seus programes amb el territori, i en general la fundació és una eina sòlida per a projectes de transformació social, com un pas més des d’una associació. Però no sé si sempre els qui les lideren es pregunten: com serveix als seus fins la meva fundació? Perquè servir a fins socials no només es fa des del què, sinó també des del com. No podem garantir que servim a fins socials si no garantim un funcionament socialment responsable, o com a mínim aquest ens ajuda a un major compliment d’aquells.
El pur voluntarisme és el mal que les fundacions han adoptat de les seves germanes petites, les associacions, mentre que la gestió és el bé que no han après sovint de les seves germanes grans, les empreses. Fins amb i sense ànim de lucre tenen alguna cosa en comú: la gestió del com. I és especialment necessari per a les fundacions corporatives, que han de respondre davant les seves empreses en els seus propis termes, encara que aquestes no els ho requereixin.
La pròpia Responsabilitat Social (RSC) ha passat de concebre només els què a integrar la necessitat de treballar els com es fan les coses. De la mateixa manera que als anys 80 del segle passat naixia la cultura de gestió de la qualitat (amb la norma ISO 9001), i als 90 la del medi ambient, que ara és inconcebible no contemplar-les, en 10 anys més serà inconcebible no gestionar la RSC, ja que si els 2000 han estat la dècada de la RSC (del seu què), els anys 10 seran la dècada de la gestió de la mateixa, del seu com. Gestionar no implica només fer plans i, en el millor dels casos, establir indicadors de l’impacte dels mateixos, que també, sinó sobretot definir processos i formalitzar-los.
Eines com la norma SGE 21:2008 de Forética ens ajuden a això. Ja sigui per un costat formalitzant el bon govern d’una fundació, amb codi ètic i mesures de seguiment i control del mateix, inventari de legislació i normes aplicables a donar seguiment, política anticorrupció, transparència davant els grups d’interès o revisió anual del sistema de gestió. O bé establint els processos per garantir una I+D+i responsable, una comunicació responsable, una accessibilitat global, unes bones pràctiques comercials o una qualitat total cap a clients o persones i entitats destinatàries. O establint criteris de compra responsables per compartir cap enrere la RSC, avaluant al seu torn les entitats amb les quals col·labora de forma periòdica per garantir que estan en la línia del codi ètic de la fundació. O al seu torn garantint que fins socials no entrin en contradicció amb els ambientals, o al revés, que també competeixen a tota fundació en el seu propi funcionament. O formalitzar la relació amb administracions públiques, altres entitats concurrents o l’entorn social. O més encara, els fins socials no han d’emmascarar la responsabilitat laboral de les fundacions, vetllant pels drets humans, fomentant la igualtat d’oportunitats i la gestió de la diversitat, facilitant la conciliació de la vida laboral amb la familiar i personal, proporcionant un bon clima laboral, unes condicions contractuals i retributives dignes, etc.
Establir un sistema de gestió ètica i socialment responsable ha de reforçar una fundació, i legitimar el seu rol davant la societat i els seus grups d’interès. Això proporciona coherència i transversalitat a tota l’actuació de l’entitat.
La fundació com a germana gran de l’associació i petita de l’empresa ha de prendre d’ambdues el millor, unir fins socials amb tasques responsables. La RSC no és excel·lència en si mateixa, sinó el camí cap a la mateixa. I formalitzar-la ens permet aquest procés de millora contínua en tots els àmbits de gestió, que reforcen els fins fundacionals. Ens permet caminar cap a l’excel·lència global en la gestió de l’entitat.
I és que el fi no justifica els mitjans, que han de ser tan socials com el primer.
