La intuïció sempre m’ha dit que la innovació és el principal benefici d’apostar per la RSC. La veritat és que hi ha una certa correspondència entre els dos factors, que es retroalimenten de facto. La reflexió no ha de cenyir-se al concepte d’innovació responsable, que podem trobar per exemple en la norma SGE 21, que requereix que “L’organització ha de proporcionar productes i serveis responsables i competitius, per a això establirà un compromís continu amb la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R + D + i), incloent en l’elaboració del producte o el disseny del servei criteris ètics, laborals, socials i ambientals. ”
Això implica que la RSC alimenta la R + D + i, però no és menys cert que també la pura innovació acaba generant unes actituds, corporatives però també personals, en el si de les organitzacions que fa que siguin aquestes les que més apostin per la RSC.
Però aquest punt ha estat poc estudiat, i normalment quan es busca tarifar la RSC en termes quantitatius s’apunta majoritàriament a retorn de la inversió, millora de la productivitat, augment de la satisfacció dels grups d’interès, progressió de la imatge de marca, etc.
Que la innovació és un factor de competitivitat clau en una economia global és de tòpic, però que a aquesta podem arribar promovent programes de RSC o que la R + D + i acaba portant-nos a una major implicació genètica amb la RSC, és un tema interessant objecte d’estudi.
