Resum de la comunicació presentada al 3r Congrés Català de Comptabilitat i Direcció de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID). 11 i 12 de juny de 2009
Incorporar clàusules socials o mediambientals als contractes de les administracions públiques és un dels reptes pendents de les nostres administracions que solen trobar excuses en el marc legislatiu imposat per la Comissió Europea.
De fet, l’intent de la Comunitat Autònoma de Madrid (CAM) de traslladar a la seva normativa sobre contractes públics l’Acord Marc per a donar suport l’estabilitat i qualitat de l’Ocupació, assolit el 1998 amb sindicats i patronal es va saldar amb una carta d’emplaçament dirigida per la Comissió Europea contra el Decret de la Comunitat de Madrid. En aquest Acord Marc s’acordava, entre altres extrems, establir com criteri preferent en la contractació d’obres, serveis i subministraments la creació d’ocupació estable en l’obra o servei contractat, valorant igualment l’estabilitat de la plantilla de l’empresa concursant, de manera que es prioritzessin a aquelles amb un pes majoritari de treballadors indefinits, incorporant clàusules en els plecs de condicions de les quals resultava una puntuació del 20% del total de la baremació. També, per a impulsar criteris d’estabilitat en la inserció laboral de persones amb discapacitat, els plecs de condicions recollirien l’exigència a les empreses concursants del compliment de la Llei d’Integració Social de Minusvàlids, pel que es refereix a l’ocupació d’un 2 per 100 de la plantilla de les empreses de més de 50 treballadors.
La Comissió Europea va manifestar llavors que els criteris d’adjudicació del contracte havien de referir-se exclusivament a l’oferta; que les Directives comunitàries en matèria de contractació només permetien dues modalitats d’adjudicació, al preu més baix o a l’oferta econòmicament més avantatjosa, valorant-se aquesta última d’acord amb una combinació de criteris objectius enumerats en les Directives a títol d’exemple; i que els criteris utilitzats per la Comunitat de Madrid no condueixen a l’elecció de l’oferta econòmicament més avantatjosa. Però des de llavors, s’han produït noves sentències del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, nous documents de la Comissió i del Parlament Europeu que van concloure en la promulgació el 2004 de dues noves Directives sobre contractació pública que estan a l’espera de la seva transposició a la legislació espanyola.
Així, per exemple, es pot llegir que “els poders adjudicadors podran exigir condicions especials en relació amb l’execució del contracte sempre que aquestes siguin compatibles amb el Dret comunitari i s’indiquin en l’anunci de licitació o en el plec de condicions. Les condicions que s’executi un contracte podran referir-se, especialment, a consideracions de tipus social i mediambiental.” O que “Les condicions d’execució d’un contracte seran compatibles amb la present Directiva sempre que no siguin directa o indirectament discriminatòries i s’assenyalin en l’anunci de licitació o en el plec de condicions. En particular, poden tenir per objecte afavorir la formació professional en el lloc de treball, l’ocupació de persones que tinguin especials dificultats d’inserció, combatre l’atur o protegir el medi ambient. Com exemple es poden citar, entre unes altres, les obligacions –aplicables a l’execució del contracte– de contractar a persones aturades de llarga durada o d’organitzar accions de formació per a les persones aturades o el jovent, de respectar en el substancial les disposicions dels convenis fonamentals de l’Organització Internacional del Treball (OIT) en el cas que aquests no s’haguessin aplicat en el Dret nacional, de contractar a un nombre de persones discapacitades superior al que exigeix la legislació nacional.”
El Parlament i el govern espanyol tenen avui la responsabilitat d’adequar la seva normativa de contractació pública amb una proposta global i sistemàtica per a permetre i facilitar la inclusió de clàusules que incentivin les bones pràctiques socials, laborals i mediambientals. Aquest treball planteja una metodologia per a la definició de les clàusules socials de cada administració pública estatal, autonòmica o local:
- Identificació de clàusules socials aplicades per altres administracions públiques.
- Anàlisi del mandat de l’ajuntament.
- Definició d’una graella àmplia de possibles clàusules socials positives (no negatives, excloents o potencialment discriminatòries).
- Reflexió amb la direcció de l’empresa clienta per a l’alineament estratègic de les clàusules socials
- Definició d’una graella reduïda de clàusules socials.
- Definició dels sistema de puntuació marc i fórmula de baremació (% sobre el total, nombre de punts per clàusula, nombre de clàusules a complir sobre el total, ponderació relativa entre clàusules, etc.), segons el tipus de contracte o compra o altres marcs i supòsits d’aplicació.
- Requisits i possibles suggeriments per a la seva comprovació i imatge fidel.
