El dimecres dia 15 de novembre ha tingut lloc a Nodus Barberà la jornada “Ecologia industrial per a PIMEs i estalvi de costos”, dins el marc de la cooperació empresarial i del segon cicle de jornades empresarials sota el paraigua del programa Xarxa d’empreses, precisament per fomentar, promoure i ajudar les empreses del municipi, independentment de la seva activitat, a assolir un alt grau de competitivitat a través de la seva cooperació i interrelació.
La jornada, de contingut pràctic i enfocat a un públic variat i format per empresariat i representació d’administracions públiques, ha comptat amb la presència experta de François Guisan, director d’ADS, Sustainable Development Consulting (www.adsdevelopment.com), empresa dedicada a donar solucions definitives, reproduïbles i viables per reduir costos en pro del medi ambient, de Xavier Martí, responsable de l’àrea d’estudi de la Subdirecció General de Desenvolupament Sostenible del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i cap de fila del projecte ECOSIND (www.ecosind.net, projecte finançat per la Unió Europea) i, finalment, amb Quim Cooper, gerent de l’empresa JQN energies renovables (www.jqnenergies.com). La moderació ha anat a càrrec de Xavier Agulló, soci fundador d’Ètia (www.etia.biz) i expert en responsabilitat social i processos participatius.
Les ponències sobre l’ecologia industrial
François Guisan, sota el títol Els conceptes de l’ecologia industrial i els seus avantatges per a la PIME ha introduït un nou concepte de visió dels cicles industrials, que històricament s’han basat en una òptica lineal, on les empreses es proveeixen inicialment de l’entorn mediambiental i al final de la cadena n’expulsen els residus. L’ecologia industrial en canvi introdueix un context circular, on els residus o emissions d’unes empreses són matèries primeres o energies per altres, independentment de l’activitat que facin les empreses, i normalment sota unes condicions de proximitat geogràfica.
Precisament l’entrada en vigor de la nova Llei de responsabilitat ambiental introdueix obligacions però també oportunitats a les empreses, fa entrar a les empreses el que abans n’estava fora. L’ecologia industrial és precisament la gran oportunitat per les empreses davant la nova llei, creant una simbiosi entre processos productius i entre aquests i l’entorn. Ha posat com exemple el de la ciutat danesa de Kalundborg, on fangs, vapors, aigua, sofre i tota mena de residus es valoritzaven entrant en altres processos productius. Només aquest projecte genera un estalvi en emissions de 175.000 Tn de CO2 anuals, que si haguessin de ser compensades caldria que es plantessin aproximadament 1.750.000 arbres cada any.
Per tant, és com un retorn a l’economia del bescanvi, on el que no vol una part és valorat per una altra, amb beneficis econòmics evidents per les empreses i, no cal dir-ho, per l’entorn. En aquest punt ha fet esment de la Borsa de Subproductes de Catalunya, projecte ja actiu des de fa un temps.
Per la seva part, Xavier Martí ha parlat d’Iniciatives i ajuts des de les administracions públiques en pro de l’ecologia industrial, exposant especialment el projecte ECOSIND, que finançat per la UE pretén la creació d’aquestes sinèrgies empresarials i ambientals. Martí afirma que cal planificació per part dels ens territorials, però alhora cal una gestió per part de les empreses. La legislació per si sola no pot resoldre problemes que sovint són externs al sistema industrial i no n’és ell l’únic culpable.
Ha assegurat que “complir la llei és un cost, però anar més enllà de la llei amb l’ecologia industrial genera beneficis econòmics segurs”. Recomana la creació d’ens gestors integrals als territoris, ja siguin a nivell inferior o superior al local (polígons industrials, municipis o comarques), que pugui dissenyar els corrents de residus i de consums de la zona i gestionar correctament la confidencialitat respecte als residus i consums de les empreses per facilitar la circularitat i generar confiança.
Ha fet èmfasi en què si bé te beneficis clarament privats i per tant són les empreses les que cal que mostrin voluntat, també hi ha un benefici públic molt explícit, i per tant les administracions públiques han de finançar aquests projectes, cosa que de moment ara per ara no es produeix.
Finalment, la intervenció de Quim Cooper ha girat a l’entorn de L’ecologia industrial i l’estalvi de costos a la pràctica. Experiència sobre l’aplicació pràctica a l’empresa, i ha introduït els conceptes i aplicacions de diverses energies renovables, com la biomassa o la solar tèrmica i la fotovoltaica.
Com a exemple, val a dir que l’ús de biomassa com el pelet (restes forestals tractades) com a font per produir escalfor és actualment un 50% més barat que amb fonts no renovables com el petroli. És a dir, ja no s’està parlant només de responsabilitat ambiental, sinó de beneficis econòmics evidents per la PIME.
Les PIMEs a més, tenen la possibilitat de col·laborar per assolir les sinèrgies necessàries per assumir inversions que sovint tenen un retorn a mig i llarg termini com, per exemple, col·laborant per la instal·lació d’un sistema energètic basat en energia fotovoltaica, que permet a l’empresa ser autosuficient i vendre, a un 500% del preu de mercat de compra actual, connectant-se a la xarxa d’operadores elèctriques.
Conclusions
Les intervencions expertes han permès al dinamitzador, Xavier Agulló, d’introduir finalment a l’assistència en pràctiques concretes per a les respectives empreses i organitzacions, amb un joc interactiu que facilitava la identificació d’avantatges econòmics en l’estalvi d’aigua i energètic, l’optimització de processos i consums de matèries primeres, en la reducció d’emissions i la gestió de residus i de l’espai, i sobretot, a partir de la cooperació entre empreses i organitzacions del territori. L’ecologia industrial a la pràctica, la cooperació en pro del medi ambient i… del benefici empresarial.