Fer una memòria de sostenibilitat no pot ser feina artesanal sinó premeditada i intel·ligent
Category:Bloc,Business Intelligence,Smart GovernanceCom acostuma a passar amb els sistemes de gestió, les memòries de sostenibilitat que les empreses han hagut de lliurar ara fa unes setmanes suposen un esforç enorme de recopilació de dades, bones pràctiques, objectius i resultats un cop a l’any. Ho tenim molt internalitzat i fins i tot normalitzat, però el cert és que, si posem per exemple les memòries que segueixen Global Reporting Initiative (GRI), el que assumim que és una foto finish hauria de ser una imatge més dinàmica de les organitzacions.
Els indicadors GRI, i els que pugui definir propis l’organització, haurien de formar part del (o d’un) quadre de comandament integral (QCI), de manera que en qualsevol moment la persona responsable de l’excel·lència pugui tenir una visió en temps real de com evoluciona com si d’un audiovisual es tractés, i no hagi d’esperar a la sorpresa d’una extensa i profunda recerca anual.
A l’habitual dificultat de trobar la informació, s’hi afegeix la poca voluntat o poc interès de les persones de les diferents àrees en preparar la informació i lliurar-la a qui coordini la realització de la memòria anual (ja sigui un/a CSO, un departament o personal tècnic transversal).
Això no hauria de ser així. La primera memòria de sostenibilitat hauria d’incloure la implementació d’un sistema d’indicadors en temps real, més fàcil encara quan en moltes organitzacions ja fa temps que es van implantar sistemes informàtics de gestió (ERP o similars). La informació de molts indicadors (en especial els quantitatius, això sí) es converteix no en una qüestió de demanar sinó de sistematitzar, ja sigui a través de mineria de dades (datamining) o d’incloure en els processos de gestió i treball la introducció de la informació necessària quan es produeix, no quan es recopila.
L’elaboració doncs de la memòria de sostenibilitat no pot ser un treball artesanal, sinó un de semi-automatitzat que després interpretem, expliquem i redactem de forma clara per a tots els grups d’interès, és a dir, convertim dades i informació en intel·ligència. Però en qualsevol moment de l’any hauríem de tenir la capacitat d’obtenir-ne la seva evolució.
En resum doncs, hem suggerit que:
- L’elaboració de la memòria de sostenibilitat no pot ser una feina artesanal ni manual.
- Els indicadors, com a mínim els quantitatius, han d’estar disponibles en temps real a través del sistema de gestió de l’organització (intel·ligència empresarial o business intelligence).
- El sistema de gestió vers l’excel·lència, primer de tot, ha d’existir, i en segon lloc de tenir la capacitat de proporcionar intel·ligència i facilitar els processos i la presa de decisions, amb les eines tecnològiques d’avui en dia això és o hauria de ser una feina quasi pueril: depèn més de voluntat de l’alta direcció i de l’apoderament de les persones responsables (gestió de permisos, eines de gestió documental en xarxa, etc.) més que no pas de capacitats, ni tan sols econòmiques.
Continguts relacionats a etia.biz
Gestió Sostenible Rural: un projecte d’implantació de la RSC als territoris Leader
Ètia desenvolupa un programa de formació en RSC de 100 hores
