Category Archives: Bloc

  • 0

Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables

Reunits a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de juny de l’any 2017, 100 organitzacions molt diverses i totes elles compromeses amb el territori i amb el desenvolupament sostenible manifesten:

Els reptes de la nostra època són complexos. Sols hi farem front amb la implicació de totes les parts: la responsabilitat és compartida entre organitzacions públiques, privades i socials i cal articular un sentit corporatiu de compromís envers el territori.

  • Cada organització és coresponsable del seu entorn social, ambiental, econòmic i emocional, i està cridada a crear alhora valor econòmic i valor social. Exercir la responsabilitat davant la societat requereix dialogar amb l’entorn, prendre consciència del propi context de sostenibilitat, i esdevenir una organització positiva amb persones positives.
  • Cada persona és clau per al desenvolupament de la responsabilitat social en tots els diversos rols: en tant que consumidores, treballadores, directives, inversores, ciutadanes… Un TSR requereix persones lliures, apoderades i conscients, que premiïn les organitzacions més compromeses
  • Cada territori ha de fer-hi créixer els valors de la responsabilitat social, l’ètica, la sostenibilitat, la transparència, la igualtat… i fomentar els comportaments corporatius que permetin una millor qualitat de vida, respectuosa amb les persones i el Planeta i garantint la pau i la prosperitat..

Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i coresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit. Les empreses i organitzacions som part de la societat. Decidim ser part de la solució. Volem contribuir al bé comú. Assumim per a la nostra generació els reptes que la societat ens brinda.

  • Sentim la necessitat d’evolucionar vers una cultura organitzacional avançada, harmònica amb les inquietuds de la societat, tant des de la lògica sectorial com des de la lògica territorial.
  • Optem per una competitivitat regional responsable, a partir d’una cultura oberta, acollidora i emprenedora, que capta talent i que situa les persones en el centre de l’activitat corporativa.
  • Creiem en un territori que estima i promou el seu patrimoni natural i cultural, i que és apreciat i reconegut pels seus valors emprenedors i solidaris, per fer compatible eldesenvolupament econòmic i la cohesió social,  per la seva la seva qualitat democràtica i models avançats de governança.
  • Promovem les aliances multilateralsi els espais per a la col·laboració, on poder innovar socialmenti generar consensos per a abordar els reptes de territori, aprenent a desenvolupar les capacitats de les organitzacions de crear valor compartit.
  • Donem suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, i ens comprometem a desplegar-los localment, captant i exportant les millors pràctiques, col·laborant amb els reptes de la humanitat i contribuint a assolir una major sostenibilitat global.
  • Emplacem a cada territori a definir el seu propi model de responsabilitat social incorporant-hi el model de societat a què aspira i consensuant els focus prioritaris on les organitzacions poden sumar la seva coresponsabilitat social.
  • Fem una crida a totes les organitzacions de tots els sectors i dimensions, empreses i governs, organismes empresarials i agents socials, món educatiu i acadèmic, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació, i la societat civil i la ciutadania en general a integrar la responsabilitat socialen la seva gestió en tots els àmbits d’impacte: econòmic, social, laboral, ambiental i bon govern, i a promoure-la de manera determinant en la seva esfera d’influència.

Empreses, institucions i organitzacions de totes dimensions, privades, públiques o socials, manifestem el compromís de contribuir a fer de Catalunya un país socialment responsable, amb comarques, pobles, ciutats i barris socialment responsables, on cada dia siguin més les organitzacions compromeses i on fem emergir els valors d’un nou paradigma basat en la responsabilitat i la transparència, l’ètica i la sostenibilitat.

Aquest Manifest està obert a les adhesions de persones i organitzacions que hi vulguin donar suport. Us hi podeu adherir emplenant aquest formulari.

Es va elaborar en el marc del Seminari de Territoris Socialment Responsables TSR+10 convocat per Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.

Accés al Manifest en PDF.

[Fotos de la jornada Seminari]

Share

  • 0

Cent empreses i organitzacions es comprometen a fer de Catalunya un país socialment responsable

Tags : 

  • Durant tot el dia, cent persones s’han reunit en un esdeveniment singular al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú amb la voluntat de rellançar la responsabilitat d’empreses i organitzacions i projectar-la als territoris.
  • Grans empreses, microempreses, ONGs o universitats, entre d’altres han apostat per construir en positiu i usar la seva pròpia responsabilitat social per contribuir a fer una societat millor.

5 empreses petites, 5 empreses mitjanes, 5 empreses grans, 5 entitats socials, 5 organismes culturals, 5 universitats, 5 organismes del govern… i així fins a cent persones de vint tipologies diferents s’han congregat avui dijous a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú per a llançar idees i propostes per fer uns barris, pobles i ciutats més responsables, fet que inclou no solament temes ambientals sinó socials, laborals, econòmics o ètics.

Després d’anys que algunes organitzacions s’esforcen per desenvolupar la seva responsabilitat social, ara es fa un pas endavant i es pretén que aquests compromisos corporatius també ajudin a abordar els reptes del territori. Al seminari s’ha demanat contribuir a fer pobles, barris i comarques responsables i en el Manifest que s’ha aprovat també es comprometen a treballar per fer de Catalunya un país socialment responsable.

Ha estat una trobada molt singular que vol marcar un punt d’arrencada, organitzada per Respon.cat, una iniciativa empresarial nascuda fa tres anys per ser l’organisme de referència en responsabilitat social a Catalunya.

Una de les característiques principals de l’RS responsabilitat social és el diàleg entre grups d’interès diversos i les aliances. Com diu el lema, es pretenen explorar noves converses entre sectors i organitzacions. Per això, aquesta trobada té un significat molt potent per a les empreses i organitzacions que estan compromeses amb la gestió de l’RS.

Llegiu més
Share

  • 0

Fer una memòria de sostenibilitat no pot ser feina artesanal sinó premeditada i intel·ligent

Tags : 

Com acostuma a passar amb els sistemes de gestió, les memòries de sostenibilitat que les empreses han hagut de lliurar ara fa unes setmanes suposen un esforç enorme de recopilació de dades, bones pràctiques, objectius i resultats un cop a l’any. Ho tenim molt internalitzat i fins i tot normalitzat, però el cert és que, si posem per exemple les memòries que segueixen Global Reporting Initiative (GRI), el que assumim que és una foto finish hauria de ser una imatge més dinàmica de les organitzacions.

Els indicadors GRI, i els que pugui definir propis l’organització, haurien de formar part del (o d’un) quadre de comandament integral (QCI), de manera que en qualsevol moment la persona responsable de l’excel·lència pugui tenir una visió en temps real de com evoluciona com si d’un audiovisual es tractés, i no hagi d’esperar a la sorpresa d’una extensa i profunda recerca anual.

A l’habitual dificultat de trobar la informació, s’hi afegeix la poca voluntat o poc interès de les persones de les diferents àrees en preparar la informació i lliurar-la a qui coordini la realització de la memòria anual (ja sigui un/a CSO, un departament o personal tècnic transversal).

Això no hauria de ser així. La primera memòria de sostenibilitat hauria d’incloure la implementació d’un sistema d’indicadors en temps real, més fàcil encara quan en moltes organitzacions ja fa temps que es van implantar sistemes informàtics de gestió (ERP o similars). La informació de molts indicadors (en especial els quantitatius, això sí) es converteix no en una qüestió de demanar sinó de sistematitzar, ja sigui a través de mineria de dades (datamining) o d’incloure en els processos de gestió i treball la introducció de la informació necessària quan es produeix, no quan es recopila.

L’elaboració doncs de la memòria de sostenibilitat no pot ser un treball artesanal, sinó un de semi-automatitzat que després interpretem, expliquem i redactem de forma clara per a tots els grups d’interès, és a dir, convertim dades i informació en intel·ligència. Però en qualsevol moment de l’any hauríem de tenir la capacitat d’obtenir-ne la seva evolució.

En resum doncs, hem suggerit que:

  1. L’elaboració de la memòria de sostenibilitat no pot ser una feina artesanal ni manual.
  2. Els indicadors, com a mínim els quantitatius, han d’estar disponibles en temps real a través del sistema de gestió de l’organització (intel·ligència empresarial o business intelligence).
  3. El sistema de gestió vers l’excel·lència, primer de tot, ha d’existir, i en segon lloc de tenir la capacitat de proporcionar intel·ligència i facilitar els processos i la presa de decisions, amb les eines tecnològiques d’avui en dia això és o hauria de ser una feina quasi pueril: depèn més de voluntat de l’alta direcció i de l’apoderament de les persones responsables (gestió de permisos, eines de gestió documental en xarxa, etc.) més que no pas de capacitats, ni tan sols econòmiques.

Continguts relacionats:

Transparència: Impulsen un programa de suport a les pimes per a incorporar polítiques de Responsabilitat Social

Gestió Sostenible Rural: un projecte d’implantació de la RSC als territoris Leader

Ètia desenvolupa un programa de formació en RSC de 100 hores

Share

  • 0

Forética, Ètia i Servimedia organitzen un debat sobre la norma ISO 26000, amb la intervenció de l’experta Perla Puterman

Tags : 

Font: Corresponsables.com

Després de l’aprovació de la guia ISO 26000 el 12 de setembre, Forética va organitzar el passat divendres 1 d’octubre a la seu de Servimedia i amb la col·laboració d’Ètia una sessió informativa sobre aquesta temàtica, que va comptar amb la intervenció especial de l’experta internacional Perla Puterman, membre de la xarxa Ètia, i una de les veus que ha participat en el procés d’elaboració de la ISO 26000 en representació dels països en desenvolupament.

A més de la xerrada magistral de la fundadora i moderadora del Fòrum Iberoamericà de Responsabilitat Social, Forética va reunir en aquesta sessió a representants de mitjans de comunicació, entre ells MediaResponsable, empreses, la patronal CEOE i tercer sector, en una taula rodona amb el propòsit de recollir els diversos punts de vista i resoldre els principals dubtes que abans de la seva publicació ha despertat l’aprovació d’aquesta norma.

Puterman va realitzar un recorregut per l’evolució de les reunions per a l’elaboració de la ISO 26000, un procés que s’ha desenvolupat al llarg de cinc anys i ha comptat amb 450 experts de 99 països i 42 organitzacions internacionals, amb la representació de consumidors, govern, indústria, ONG i persones treballadores.

L’experta va destacar que, encara que s’anomeni “guia”, es tracta d’una norma internacional amb la característica que no és certificable, ja que “estem parlant del que les organitzacions “haurien de fer” i no del que “han de fer”.

Segons Puterman, la ISO 26000 servirà per tenir una comprensió més clara i una perspectiva comuna del que té a veure amb aquesta nova forma de gestió. A més, ha de servir com a oportunitat per a les organitzacions per aconseguir un avantatge competitiu, sostenible mitjançant la integració dels principis de sostenibilitat i la responsabilitat social en la seva visió i estratègia.

Davant la possibilitat d’atomització i adequació de la guia als diferents àmbits normatius nacionals, representants d’algunes multinacionals presents en la trobada van manifestar la seva preocupació per l’increment de requeriments que això suposarà.

En opinió de Perla, “cada país té tot el dret de crear les seves pròpies normes, i adaptar la ISO 26000 a les realitats del país. D’altra banda, ningú pot evitar, ni la mateixa organització ISO, que proliferin les certificacions de Sistemes d’ Gestió de Responsabilitat Social, ja que aquestes representen un negoci”.

No obstant això, l’experta considera que “s’ha de tenir molt clar que aquestes certificacions no estan vinculades amb la ISO 26000 i són aplicables només a un sistema de gestió”. “Del contrari”, va advertir, “això podria comportar riscos que podrien atemptar contra la veritable essència de la responsabilitat social, ja que aquesta és tan àmplia i abasta tants aspectes que, encara que una empresa pugui satisfer alguna de les parts interessades, pot no satisfer les expectatives d’altres “.

Notícies relacionades:

[Video] Reaccions a la ISO 26000 per F. Xavier Agulló, Soci director d’Ètia Consultoria Estratègica

Curs combinat SGE 21 e ISO 26000

Share

  • 0

R + RSC: a la recerca del vincle entre innovació i RSC

La intuïció sempre m’ha dit que la innovació és el principal benefici d’apostar per la RSC. La veritat és que hi ha una certa correspondència entre els dos factors, que es retroalimenten de facto. La reflexió no ha de cenyir-se al concepte d’innovació responsable, que podem trobar per exemple en la norma SGE 21, que requereix que “L’organització ha de proporcionar productes i serveis responsables i competitius, per a això establirà un compromís continu amb la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació (R + D + i), incloent en l’elaboració del producte o el disseny del servei criteris ètics, laborals, socials i ambientals. ”

Això implica que la RSC alimenta la R + D + i, però no és menys cert que també la pura innovació acaba generant unes actituds, corporatives però també personals, en el si de les organitzacions que fa que siguin aquestes les que més apostin per la RSC.

Però aquest punt ha estat poc estudiat, i normalment quan es busca tarifar la RSC en termes quantitatius s’apunta majoritàriament a retorn de la inversió, millora de la productivitat, augment de la satisfacció dels grups d’interès, progressió de la imatge de marca, etc.

Que la innovació és un factor de competitivitat clau en una economia global és de tòpic, però que a aquesta podem arribar promovent programes de RSC o que la R + D + i acaba portant-nos a una major implicació genètica amb la RSC, és un tema interessant objecte d’estudi.

Share

  • 0

Gestionar la RSC no implica, necessàriament, ser socialment responsable

Tags : 

Una confusió habitual quan es parla de sistemes de gestió de la RSC, com el que estableix la norma SGE 21, és confondre una formalització d’un sistema de gestió ètic amb ser una organització socialment responsable.

La proliferació d’acreditacions, distincions, premis i rànquings de tot tipus vinculats amb la RSC ha generat una propensió a confondre termes. De fet, afirmar que una organització és socialment responsable és, si més no, enganyós i perillós. Quan qui ens dediquem a això posem exemples de bones pràctiques en RSC en els cursos i conferències, correm el risc que sempre aparegui algú que afirmi conèixer una mala pràctica vinculada amb l’organització en qüestió. I és així perquè sempre poden conviure bones i males pràctiques en una mateixa organització.

Una de les pors més grans que tenen els organismes públics en establir un premi o distinció en RSC és precisament que en algun moment futur pugui aparèixer una mala pràctica que la ‘desvirtuï’.

Això no implica que no haguem de premiar les bones pràctiques o assenyalar les dolentes, al contrari, és un element motivant i que ajuda a la millora continuada. Però cal que quan es faci es tingui present que la part no equival al tot. Així doncs com destacar una bona pràctica no fa una organització socialment responsable, tampoc assenyalar una mala pràctica la fa socialment irresponsable.

Així doncs, formalitzar un sistema de gestió ètic i socialment responsable és una part del tot però no el tot en si mateix. Implica un compromís de l’organització per la millora continuada, és un camí cap a l’excel·lència i no l’excel·lència en si mateixa. Llavors la resposta a preguntes sobre si una empresa tabaquera o armamentística pot tenir el segell SGE 21 tenen resposta òbvia: sí, atès que no es discuteix sobre naturaleses sinó sobre formes d’actuar.

No parlem doncs en termes absoluts d’organitzacions socialment responsables, del tot, i centrem-nos en les parts, en voluntats de millora continuada cap a l’excel·lència i en les bones pràctiques.

Share

  • 0
Ètia - Dinàmica Com Fer créixer planta

Jornada d’Ecologia Industrial per a PIMES i estalvi de costos

Tags : 

El dimecres dia 15 de novembre ha tingut lloc a Nodus Barberà la jornada “Ecologia industrial per a PIMEs i estalvi de costos”, dins el marc de la cooperació empresarial i del segon cicle de jornades empresarials sota el paraigua del programa Xarxa d’empreses, precisament per fomentar, promoure i ajudar les empreses del municipi, independentment  de la seva activitat, a assolir un alt grau de competitivitat a través de la seva cooperació i interrelació.

La jornada, de contingut pràctic i enfocat a un públic variat i format per empresariat i representació d’administracions públiques, ha comptat amb la presència experta de

Llegiu més
Share

Newsletter